Cadira nº 30 de Jacob & Josef Kohn.

La cadira nº 14 de Germans Thonet va néixer l’any 1859 sortint de la fàbrica de Koritschan (Moravia). Des de fa temps es considerada merescudament un exemple o precedent important del disseny industrial, fins i tot una icona del disseny per la seva simplicitat estructural i funcionalitat. La cadira nº 14 consta de sis peces i es munta amb 10 cargols, sense cap part encolada. És una cadira lleugera i apta per a cafès, restaurants i establiments públics en general i es va convertir en la cadira més venuda del món. S’han fet tants elogis que no cal afegirne més. Encara es fabrica.

     Cadira nº 14 desmuntada.                      Fotografía de Dieter Staedeli.

Un problema de la cadira nº 14 i d'altres cadires de fusta corbada és que per l'us –sobre tot si ens repengem sobre les potes posteriors- es debiliten les connexions de les potes del darrera amb el seient. Cap al 1875 Thonet va començar a introduir uns arcs de reforç laterals que unien el respatller amb el seient, millorant la solidesa de la cadira, tot i que perjudicava una mica la part estètica. En els catàlegs de Thonet dels 1880-1890 es poden veure molts models amb aquests reforços laterals. El 5 d’octubre de 1877 la casa Jacob & Josef Kohn, competidora de Thonet, va introduir una patent a Viena, que li va ser concedida, anomenada de “quatre unions directes del respatller amb el seient” i així va néixer el model nº 30 de Jacob & Josef Kohn, que no s’ha de confondre amb una cadira nº 14 de Thonet. El que fa aquest procediment es substituir els reforços laterals per una peça sencera que passa per l’exterior del respatller de tal manera que el seient queda unit al respatller per quatre punts. La solució –amb les mateixes peces de fusta, sis, que una nº 14- és funcional i elegant al mateix temps i Kohn presentava als seus catàlegs diversos models fabricats d’aquesta manera que són molt apreciats pels col·leccionistes. De fet, fins i tot el model 255 de la firma -la cadira dissenyada per Adolf Loos el 1898 pel Cafè Museum de Viena-, presentava aquesta característica. Mostrem la fotografia d’una cadira de Thonet amb reforços laterals al costat de la cadira nº 30 de Kohn. La diferència és evident.

Fotografia de Dieter Staedeli. Cadira nº 30 de Kohn.

La cadira nº30 de Kohn que va entrar al taller per fer-li de nou el seient de reixeta de manera tradicional ja que estava trencada.

Acabada

A Barcelona podem veure la cadira nº 30 de Kohn en diverses postals i anuncis que ja són coneguts i que estan publicats a http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/Julio-Vives-La-recepcion-de-las-sillas-n--m.-14-de-hermanos-Thonet-y-n--m.-30-de-Jacob-Josef-Kohn-en-Barcelona-examen-comparativ.pdf . Aquí reproduim una foto-postal poc coneguda que és del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente de Barcelona (1897). Encara que a primera vista les cadires del cafè semblen la nº 14 de Thonet, si mirem la postal amb més detall observarem que són cadires nº 30 de Kohn. En definitiva una bona peça, el coneixement de la qual és necessari per completar la història i evolució de la famosa cadira nº 14 de Germans Thonet.

Postal del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente. Barcelona.

La cadira nº 30 de Kohn que ha sigut restaurada al nostre taller porta restes d'una etiqueta amb medalles que hem pogut identificar gràcies a la feina de reconstrucció d'etiquetes de Carlo Milan, amb la peculiaritat que en aquesta cadira la van enganxar a l'inrevés però on s'hi veuen les medalles,..

Així reproduïm a continuació una imatge de com era la etiqueta original. Com que una de les medalles fa referència a l' Exposició Universal de Filadèlfia de 1876 (United States Centennial Exhibition) i la patent de la nº 30 és de 1877 convindrem en que la datació de la cadira és entre el 1878 i el 1883, doncs l’any 1884 es va introduir la nova etiqueta sense medalles que és la mes coneguda de Kohn. Per tant, a tots aquells que tinguin una cadira nº 30 de Kohn: enhorabona.

Etiqueta nº 3 de Kohn (amb medalles) . Reconstrucció de Carlo Milan.

Etiqueta de Kohn posterior a 1884.

Finalment agraïr la col.laboració a Julio vives Chillida.

                                                                                                    Xavi Duch

                                                                                                    Mariona Velasco