Moble corbat reciclat: El balancí nº 837 de Jacob & Josef Kohn

“Biegen oder Brechen” era el lema empresarial de Michael Thonet i els seus fills. O es doblega o es trenca. I que passa si es trenca? Doncs aprendre dels errors o aprofitar els subproductes. Sempre podem imaginar dissenys derivats de l’ús de material de fusta corbada reciclada quan durant el procés de corbat se'ns ha trencat alguna peça. Aquest és un fet que va posar de relleu l’especialista berlinés Ulrich Fries l’any 2003 en un article titulat “Thonet und Re-Design” que va escriure quan li van demanar un tovalloler Thonet i va veure que era més fàcil construir-lo que trobar-lo. Tots els fabricants de moble corbat reciclaven d’alguna manera amb dissenys creats exprocesso. Els més destacables per imaginatius pot ser són els de Germans Thonet. Possiblement era resultat del reciclatge la barra corbada superior de la cadira nº 53, les potes corbades de la taula de joc (també es trobaba en versió jardinera) i els suports del tovalloler nº 1 del catàleg de Thonet.

Catàleg de 1891 de Germans Thonet.

La casa Kohn va seguir els pasos de Thonet i va incorporar altres models probablement reciclats com la cadira nº 22 que presenta una discontinuïtat lineal innecesaria en la peça del respatller en la seva part més alta.

                                            Catàleg de 1885 de J J.Khon

Pot ser la peça més interessant de reciclatge de Kohn es el que podem anomenar « balancí olímpic » pels sis semicercles que presenta, tres a cada banda. Probablement, el model, que porta el nº 837 del catáleg (primer catàleg on apareix és l’alemany de 1909),  és un disseny que sorgeix del fet de que  a l’hora de fer cercles complets de tant en tant es trencava un. Com que el balancí normal porta dos cercles a cada banda pot ser van pensar que seria més sólida la peça en aquest cas  si en posaven tres semi-cercles i així va sorgir el “balancí olímpic”. És molt difícil de trobar però al taller de la Mariona i el Xavi va entrar un balancí 837 per restaurar.

Envernissant a munyeca un lateral del balancí.

Aquí podem apreciar els tres semicercles de cada lateral.

                                                           Julio Vives Chillida, gràcies per la teva col.laboració.

Mariona Velasco

Xavier Duch

Escultures de fusta corbada industrials: un saló vienès (s.XIX)

El 21 de juny del 2017 s'inaugura a l'Espai Corbat de la Fundació Caixa Vinarós - https://www.fundaciocaixavinaros.com/ca/espai-corbat.html- un saló vienès de l'últim terç del segle XIX, reconstruït a partir de mobiliari de fusta corbada seleccionat de fabricants vienesos com els Germans Thonet (Viena)- el més representat-, Jacob & Josef Kohn (Moràvia) i Fills de D.G.Fischel (Bohèmia), així com de fabricants valencians que seguien l'estil vienès, com Ventura Feliu i Fills i Salvador Albacar. 

Setze peces diverses de mobles il·lustrades amb fotografies i postals de l'època formen una representació fidel d'un saló burgès a la Viena de fi de segle ( i, lògicament, de principis del segle XX). La majoria d'aquests mobles procedeixen de Catalunya i València, i tenen representació en museus d'arreu del món, ja sigui per la seva rellevància històrica com a art decoratiu, pel seu disseny original amb el llenguatge corbat, per la seva funcionalitat o senzillament per la seva bellesa.

Alguna d'aquestes peces han passat per les nostres mans: hem fet neteges, re envernissades, peces massisses, encolades ... per tal de que recobressin el seu aspecte original. Aquí teniu un petita mostra:

Taula nº1 de Germans Thonet

Encolant el peu del penjador giratori de Germans Thonet

D'un munt de pals...

...surt el balancí infantil de Salvador Albacar

     Una exposició molt recomanable creada per Julio Vives Chillida.                                          
 
                                                                                                                Xavi Duch

                                                                                             Mariona Velasco

Cadira nº 30 de Jacob & Josef Kohn.

La cadira nº 14 de Germans Thonet va néixer l’any 1859 sortint de la fàbrica de Koritschan (Moravia). Des de fa temps es considerada merescudament un exemple o precedent important del disseny industrial, fins i tot una icona del disseny per la seva simplicitat estructural i funcionalitat. La cadira nº 14 consta de sis peces i es munta amb 10 cargols, sense cap part encolada. És una cadira lleugera i apta per a cafès, restaurants i establiments públics en general i es va convertir en la cadira més venuda del món. S’han fet tants elogis que no cal afegirne més. Encara es fabrica.

     Cadira nº 14 desmuntada.                      Fotografía de Dieter Staedeli.

Un problema de la cadira nº 14 i d'altres cadires de fusta corbada és que per l'us –sobre tot si ens repengem sobre les potes posteriors- es debiliten les connexions de les potes del darrera amb el seient. Cap al 1875 Thonet va començar a introduir uns arcs de reforç laterals que unien el respatller amb el seient, millorant la solidesa de la cadira, tot i que perjudicava una mica la part estètica. En els catàlegs de Thonet dels 1880-1890 es poden veure molts models amb aquests reforços laterals. El 5 d’octubre de 1877 la casa Jacob & Josef Kohn, competidora de Thonet, va introduir una patent a Viena, que li va ser concedida, anomenada de “quatre unions directes del respatller amb el seient” i així va néixer el model nº 30 de Jacob & Josef Kohn, que no s’ha de confondre amb una cadira nº 14 de Thonet. El que fa aquest procediment es substituir els reforços laterals per una peça sencera que passa per l’exterior del respatller de tal manera que el seient queda unit al respatller per quatre punts. La solució –amb les mateixes peces de fusta, sis, que una nº 14- és funcional i elegant al mateix temps i Kohn presentava als seus catàlegs diversos models fabricats d’aquesta manera que són molt apreciats pels col·leccionistes. De fet, fins i tot el model 255 de la firma -la cadira dissenyada per Adolf Loos el 1898 pel Cafè Museum de Viena-, presentava aquesta característica. Mostrem la fotografia d’una cadira de Thonet amb reforços laterals al costat de la cadira nº 30 de Kohn. La diferència és evident.

Fotografia de Dieter Staedeli. Cadira nº 30 de Kohn.

La cadira nº30 de Kohn que va entrar al taller per fer-li de nou el seient de reixeta de manera tradicional ja que estava trencada.

Acabada

A Barcelona podem veure la cadira nº 30 de Kohn en diverses postals i anuncis que ja són coneguts i que estan publicats a http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/Julio-Vives-La-recepcion-de-las-sillas-n--m.-14-de-hermanos-Thonet-y-n--m.-30-de-Jacob-Josef-Kohn-en-Barcelona-examen-comparativ.pdf . Aquí reproduim una foto-postal poc coneguda que és del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente de Barcelona (1897). Encara que a primera vista les cadires del cafè semblen la nº 14 de Thonet, si mirem la postal amb més detall observarem que són cadires nº 30 de Kohn. En definitiva una bona peça, el coneixement de la qual és necessari per completar la història i evolució de la famosa cadira nº 14 de Germans Thonet.

Postal del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente. Barcelona.

La cadira nº 30 de Kohn que ha sigut restaurada al nostre taller porta restes d'una etiqueta amb medalles que hem pogut identificar gràcies a la feina de reconstrucció d'etiquetes de Carlo Milan, amb la peculiaritat que en aquesta cadira la van enganxar a l'inrevés però on s'hi veuen les medalles,..

Així reproduïm a continuació una imatge de com era la etiqueta original. Com que una de les medalles fa referència a l' Exposició Universal de Filadèlfia de 1876 (United States Centennial Exhibition) i la patent de la nº 30 és de 1877 convindrem en que la datació de la cadira és entre el 1878 i el 1883, doncs l’any 1884 es va introduir la nova etiqueta sense medalles que és la mes coneguda de Kohn. Per tant, a tots aquells que tinguin una cadira nº 30 de Kohn: enhorabona.

Etiqueta nº 3 de Kohn (amb medalles) . Reconstrucció de Carlo Milan.

Etiqueta de Kohn posterior a 1884.

Finalment agraïr la col.laboració a Julio vives Chillida.

                                                                                                    Xavi Duch

                                                                                                    Mariona Velasco