Cadira nº 30 de Jacob & Josef Kohn.

La cadira nº 14 de Germans Thonet va néixer l’any 1859 sortint de la fàbrica de Koritschan (Moravia). Des de fa temps es considerada merescudament un exemple o precedent important del disseny industrial, fins i tot una icona del disseny per la seva simplicitat estructural i funcionalitat. La cadira nº 14 consta de sis peces i es munta amb 10 cargols, sense cap part encolada. És una cadira lleugera i apta per a cafès, restaurants i establiments públics en general i es va convertir en la cadira més venuda del món. S’han fet tants elogis que no cal afegirne més. Encara es fabrica.

     Cadira nº 14 desmuntada.                      Fotografía de Dieter Staedeli.

Un problema de la cadira nº 14 i d'altres cadires de fusta corbada és que per l'us –sobre tot si ens repengem sobre les potes posteriors- es debiliten les connexions de les potes del darrera amb el seient. Cap al 1875 Thonet va començar a introduir uns arcs de reforç laterals que unien el respatller amb el seient, millorant la solidesa de la cadira, tot i que perjudicava una mica la part estètica. En els catàlegs de Thonet dels 1880-1890 es poden veure molts models amb aquests reforços laterals. El 5 d’octubre de 1877 la casa Jacob & Josef Kohn, competidora de Thonet, va introduir una patent a Viena, que li va ser concedida, anomenada de “quatre unions directes del respatller amb el seient” i així va néixer el model nº 30 de Jacob & Josef Kohn, que no s’ha de confondre amb una cadira nº 14 de Thonet. El que fa aquest procediment es substituir els reforços laterals per una peça sencera que passa per l’exterior del respatller de tal manera que el seient queda unit al respatller per quatre punts. La solució –amb les mateixes peces de fusta, sis, que una nº 14- és funcional i elegant al mateix temps i Kohn presentava als seus catàlegs diversos models fabricats d’aquesta manera que són molt apreciats pels col·leccionistes. De fet, fins i tot el model 255 de la firma -la cadira dissenyada per Adolf Loos el 1898 pel Cafè Museum de Viena-, presentava aquesta característica. Mostrem la fotografia d’una cadira de Thonet amb reforços laterals al costat de la cadira nº 30 de Kohn. La diferència és evident.

Fotografia de Dieter Staedeli. Cadira nº 30 de Kohn.

La cadira nº30 de Kohn que va entrar al taller per fer-li de nou el seient de reixeta de manera tradicional ja que estava trencada.

Acabada

A Barcelona podem veure la cadira nº 30 de Kohn en diverses postals i anuncis que ja són coneguts i que estan publicats a http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/Julio-Vives-La-recepcion-de-las-sillas-n--m.-14-de-hermanos-Thonet-y-n--m.-30-de-Jacob-Josef-Kohn-en-Barcelona-examen-comparativ.pdf . Aquí reproduim una foto-postal poc coneguda que és del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente de Barcelona (1897). Encara que a primera vista les cadires del cafè semblen la nº 14 de Thonet, si mirem la postal amb més detall observarem que són cadires nº 30 de Kohn. En definitiva una bona peça, el coneixement de la qual és necessari per completar la història i evolució de la famosa cadira nº 14 de Germans Thonet.

Postal del “Salon Condal” de l'Hotel Oriente. Barcelona.

La cadira nº 30 de Kohn que ha sigut restaurada al nostre taller porta restes d'una etiqueta amb medalles que hem pogut identificar gràcies a la feina de reconstrucció d'etiquetes de Carlo Milan, amb la peculiaritat que en aquesta cadira la van enganxar a l'inrevés però on s'hi veuen les medalles,..

Així reproduïm a continuació una imatge de com era la etiqueta original. Com que una de les medalles fa referència a l' Exposició Universal de Filadèlfia de 1876 (United States Centennial Exhibition) i la patent de la nº 30 és de 1877 convindrem en que la datació de la cadira és entre el 1878 i el 1883, doncs l’any 1884 es va introduir la nova etiqueta sense medalles que és la mes coneguda de Kohn. Per tant, a tots aquells que tinguin una cadira nº 30 de Kohn: enhorabona.

Etiqueta nº 3 de Kohn (amb medalles) . Reconstrucció de Carlo Milan.

Etiqueta de Kohn posterior a 1884.

Finalment agraïr la col.laboració a Julio vives Chillida.

                                                                                                    Xavi Duch

                                                                                                    Mariona Velasco

Balancí- llit de germans Thonet

Hi ha peces de fusta corbada que tenen una llarga història. Aquest és el cas del balancí- llit (Schaukel-sofà o Canapè-llit) de Germans Thonet. Aquesta chaise longue va ser presentada per primera vegada a l'Exposició universal de Philadelphia de 1876 en una modalitat sense recolza-braços que va ser objecte d'una rèplica cap a l’any 2000, de 150 exemplars numerats per part de la actual fàbrica de Thonet d'Alemanya. De tant en tant es pot adquirir un exemplar d'aquesta rèplica a internet. A la fotografia d'aquesta exposició universal es veu amb un entapissat voluminós, encara que la producció més habitual era amb la tradicional reixeta, però aquest acabat responia als gustos luxosos de l'època historicista (Fig. 1).

                                 Fig. 1. Moble corbat a l’Exposició de Philadelphia de 1876.

El primer catàleg conegut on surt aquest esplèndid sofà per fer la migdiada és de 1878, en un fulletó per l'Exposició universal de Paris d'aquell any, encara en la versió sense recolza-braços. (Fig. 2). Pot ser posteriorment van veure que la gent, si s'adormia, podia caure per un lateral i per això van afegir les dues peces per posar els braços i parar les caigudes.

                              Fig. 2. Fulletó de Thonet per l’Exposició de París de 1878.

La següent imatge d'una Exposició universal amb aquesta peça és la de Chicago de 1892. Al costat dret de la porta de la imaginada botiga de Thonet veiem el balancí llit, aquesta vegada amb els recolza-braços, versió que seria la més extensa en la producció posterior dels Thonet (Fig. 3). Així surt –amb recolza-braços- a la portada del clàssic llibre de Thonet de Alexander von Vegesack Thonet. Classic Furniture in Bent Wood and Tubular Steel, editat per Rizzoli a New York l’any 1997. Hem de recordar que la peça té un mecanisme per regular l'alçada del respatller de manera que pot fer-se servir per dormir o posar-se en posició de llegir el diari.

                       Fig. 3. Thonet Brothers a l’Exposició universal de Chicago 1892-1893.


Als catàlegs posteriors al 1878 el model de sofà-balancí-llit surt sempre amb recolza-braços fins als anys vint del segle vint, quan aquest moble es va deixar de fer per que la curvatura d'aquesta peça, els laterals de la qual fan mes de cinc metres lineals, era molt costosa i difícil de fer bé. (Fig. 4).Tampoc, per la seva naturalesa, es podia adaptar al fenomen de la xapa de fusta comprimida que va anar substituint la reixeta cada vegada amb més eficàcia a principis del segle passat.

            Fig. 4. Catàleg de Germans Thonet de 1891. Edició de Barcelona (Carrer Pelai nº 40).


 La peça que ha entrat al taller de Mariona Velasco i Xavier Duch per ser netejada i encolada, conservant així els rastres humans del seu ús, i tenint en compte que es troba en bastant bon estat, no està signada ni porta cap etiqueta. Tot i així no tenim cap dubte que és una peça de Germans Thonet per que no hi havia cap altre fabricant que fes aquest model, -numerat cap als anys 1900 com a 7500-, símbol d'una tècnica molt depurada de corbar la fusta i de dissenyar bé els mobles, doncs hi ha, en aquest llit “dondolante”, una coincidència total entre forma i funció. La casa Kohn, al menys des de 1882, va fer també un sofà balancí (rocking sofà) intentant emular l'obra de Thonet (Fig. 5) però la seva estructura no arribava al nivell de simplicitat i continuïtat lineal del exemplar de Thonet i tenia un punt decoratiu afegit que no el feia tant funcional. Així com el sofà de Thonet es troba al mercat de tant en tant, és molt difícil de trobar el de Kohn pot ser per que no va tenir tant d'èxit com el de Thonet i es van fer segurament menys unitats. Aquest model de Kohn presentava la peculiaritat de tenir tot el llit fet amb una sola peça de reixeta.

                    Fig. 5. Catàleg de J & J Kohn de 1885 amb el model de sofà-balancí de la firma.


Als voltants del 1890 Nikolai Dmitrievich Kuznetsov, un pintor rus, va pintar un quadre amb el títol “Després del dinar” on sortien dues noies estirades –i una mica apretades- en un exemplar de balancí-llit de Germans Thonet. (Fig. 6).

                                                  Fig. 6. Nikolai Kuznetsov (1890).


 La majoria dels museus, ja siguin exclusius de moble de Thonet o generals amb moble de fusta corbada, tenen aquest exemplar espectacular en la seva col·lecció. Podem posar com exemple el museu de Thonet de la seva localitat natal, a Boppard (Alemanya), el Museu Thonet de Friedberg (Austria), la Neue Sammlung de Munich, el Museu d'arts decoratives de Colonia o el Vitra Design Museum que porta una entrada exclusivament per aquest sofà a la col·lecció de les peces mestres: http://www.design-museum.de/en/collection/100- masterpieces/detailseiten/schaukel-sofa-gebrueder-thonet.html. Finalment, posarem una fotografia de la peça en qüestió (Fig. 7). 

Fig.7. Balancí-llit al taller.

  

 En aquest link també el podreu veure:

http://www.katharina-fischborn.de/arbeiten-installation-paar.html

                                                                                          Julio Vives Chillida.

Banc Isabelí de reixeta

Banc isabelí de tres places de caoba i reixeta:

Quan va arribar al nostre taller de restauració presentava les reixetes trencades, esquerdes a la fusta i ballava per tot arreu. Era perillós seure-hi.
Al treure la reixeta amb delicadesa sense fer malbé la fusta vam poder comprovar que la tensió que exercia el trenat de la reixeta sobre la fusta l'havia esquinçat de forat a forat:

Esquinçat de forat a forat

Aquest fet pot arribar a passar al cap d'algun temps donant lloc a que el trenat de la reixeta es destensi i s'acabi trencant. Per això, primer de tot vam encolar l'esquerda abans de teixir de nou la reixeta.

Esquerda

Un cop desmuntat sencer el banc,tornat a encolar i netejat l'antic vernís  vam procedir a teixir de nou la reixeta tira per tira. 

                                                            Mariona Velasco i Xavier Duch

Fira Internacional del cistell 2016 a Salt

 Un any més ens han convidat a participar a la Fira Internacional del cistell. Tot un plaer tornar a ser-hi i poder gaudir de grans mestres artesans de la cistelleria.

 Aquest cop el país convidat és el País Basc que ens oferirà una exposició titulada:

 “Tejiendo Madera”  on podreu visionar com ha estat el tradicional món cisteller del País Basc i entendre com treballen els artesans d’aquest poble. L’exposició és una de les activitats principals, ja que Euskadi és el país convidat per a l’edició d’enguany de la Fira del Cistell, que tindrà lloc el cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre.

Amb el concepte de “teixir la fusta”, la exposició vol fer un homenatge a la cistelleria tradicional vasca, que ha treballat amb fusta del castanyer. Això obligava a un procès previ de tractament i d’adobament de la fusta per poder-la treballar posteriorment.

Precisament, l’ús de la fusta del castanyer és una de les grans diferències amb la cistelleria catalana.

Peces de la cistelleria tradicional, fotografíes, audiovisuals… tot un munt de propostes per endinsar-nos en la manera de fer del País Basc. Amb “Tejiendo Madera” podrem fer un recorregut social, cultural, històric i econòmic del que ha estat, i del que és, el món cisteller basc.

(text extret del blog de la fira del Cistell de Salt)

Aquí podreu disfrutar de moltes activitats per nens i adults.

Animeu-vos a venir. Us esperem!!!

                                                                                                                  Mariona Velasco
                                                                                                                   Xavier Duch